Economia solidària per a una Catalunya lliure

economia_solidaria_catalunyalliure

La independència política de Catalunya és condició necessària però no suficient per construir un país just, democràtic i sostenible. Necessitem aplicar el dret a decidir que, com tot poble, ens correspon, a tots els dominis de la vida col·lectiva, incloent-hi l’economia. La història demostra que molts pobles que s’han dotat d’estats independents no han pogut disposar lliurement dels seus recursos, sinó que han continuat al servei d’altres estats o de les elits. Si volem ser un poble lliure, no podem limitar el procés de decisió col·lectiva a la independència política; necessitem també posar l’economia al servei de les nostres necessitats. Perquè sense sobirania econòmica no hi haurà mai veritable sobirania política.

El nou model socioeconòmic de la futura República Catalana ha d’estar guiat per valors com la cooperació, la qualitat de vida, la sostenibilitat, l’equitat i la participació. Tots ells es troben en el nucli del que anomenem economia social i solidària, una economia que és democràtica, que arrela al territori i que sorgeix de l’autoorganització de la societat civil, precisament les mateixes bases que sostenen qualsevol procés d’alliberament nacional.

Aquest llibre explora les relacions entre emancipació nacional i economia solidària, i formula un conjunt de propostes per a la futura organització socioeconòmica de la Catalunya independent. Tenim davant nostre un gran repte: saber aprofitar tota l’energia col·lectiva que genera el procés independentista per reconstruir la societat catalana sobre fonaments més democràtics, equitatius, solidaris i sostenibles.

Els autors son cooperativistes i membres de la Xarxa d´Economia Solidària.

Des de la sectorial us convidem a comprar, llegir i difondre l’existència d’aquest llibre, que podeu comprar aquí.

 

 

Advertisements
Posted in Uncategorized

Economia social i solidària al Latituds

Us convidem a veure i promoure la visió del capítol que el programa Latituds va dedicar a l’Economia Social i Solidària. Es tracta d’un document que ens acosta als orígens i la realitat actual d’empreses que han decidit situar a les persones al centre de la seva activitat i situar el capital entre els recursos a utilitzar.

Hi podeu accedir clicant aquí.

 

Posted in Uncategorized

Assemblea Sectorial d’Economia Social i Solidària/Tercer Sector. ANC

Convocatòria de l’Assemblea Trimestral de la Sectorial, el dia 27 de gener, a les 19h, a la seu social de l’ANC, carrer Marina 315, baixos, amb el següent ordre del dia:

–          Via Catalana 2014. Pere Pugès, del Secretariat Nacional

–          Informe de la Comissió Intersectorial i de la campanya “El país que volem”. Toni Sala

–          Programa de treball de la Sectorial. Ignasi Faura

.  elaboració de documents, comunicació, web …

.  actes: Girona, Tarragona, experiències europees…

.  participació en diferents iniciatives, ….

–          Proposta d’ampliació del Secretariat. Toni Codina

–          Torn obert de paraules

El nostre poble vol la Independència. El 2014 serà decisiu!

Tagged with: , ,
Posted in Uncategorized

El paper de l’economia social i solidària/tercer sector en el nou estat català

1.- La presència de l’economia social/tercer sector a Catalunya

Al llarg de la història de Catalunya hi ha constants referències a formes d’economia comunal, gremial i de germandats d’ajuda mútua. En els inicis de la revolució industrial, del capitalisme i de l’obrerisme apareix el dret d’associació i els primers sindicats, cooperatives i mútues, que tot sovint es confonen entre elles i s’auxilien en el seu progrés. Aquest és el cas de les primeres organitzacions obreres dels treballadors del cotó a Barcelona i altres poblacions catalanes, que el 1840 promouen la primera cooperativa de consum i la primera mútua d’ajuda comú entre els treballadors del ram. El primer terç del segle XX es produeix un inusitat desenvolupament de l’economia social i assistencial a Catalunya, que fou el presagi dels processos de democratització i progrés social en un context del reconeixement nacional del país. La dictadura franquista trencà aquesta evolució, que es recuperarà als anys vuitanta amb el procés democràtic.

En l’actualitat, la presència de l’economia social/tercer sector a Catalunya és rellevant, dóna feina a més del 10% de la població activa, aporta el 8% del PIB del país i agrupa a unes 60.000 entitats, que associen i presten atenció a uns 5 milions de persones.

Destaquem les dades de l’economia social l’any 2012:

 Cooperatives: 4.773 societats / 37.752 treballadors / 1.625.000 socis

 Societats Laborals: 4.500 societats / 30.000 treballadors

 Mutualitats: – 47 societats / 3.350 treballadors / 1.009.199 associats

 Tercer Sector Social:  6.800 entitats / 102.000 treballadors / 2.130.000 destinataris

Les cooperatives, societats laborals, mutualitats de previsió social i associacions gestores del tercer sector social configuren el nucli essencial de l’economia social i solidària. El 90% de les entitats tenen menys de 10 treballadors, percentatge similar a l’estructura empresarial catalana, espanyola, italiana o francesa.

En un sentit més ampli i de diversa significació social i econòmica, hi ha a Catalunya unes altres 34.000 associacions culturals, esportives, excursionistes, d’esplai, religioses i de tota mena, que han promogut uns altres 100.000 llocs de treball, i que d’alguna manera es situen fora del context de les societats capitalistes i en l’entorn de la cooperació social.

En tot aquest entorn, la crisis econòmica iniciada l’any 2.007 que es prolonga fins els nostres dies, ha incidit significativament en el sector amb les notables conseqüències:

  • Disminució del 15% del segment més empresarial, representat per les cooperatives i societats laborals
  • Increment de les necessitats socials, si bé s’han reduït els ajuts i subvencions, que s’ ha reequilibrat per majors aportacions particulars, especialment en el tercer sector social
  • El gran increment de noves associacions, tan en l’àmbit dels serveis socials com per la creació de treball, degut a la seva simplicitat i baixos costos

En aquest context, l’economia social/tercer sector manté una presència destacada en algunes activitats: l’agricultura, els serveis socials, l’educació i la cultura, les assegurances complementàries, l’ecologisme i el finançament ètic. El seu creixement associatiu reforça la capacitat d’agrupament i solidaritat a la societat catalana

En especial, cal destacar la seva incidència econòmica, social i ideològica en la defensa d’una economia al servei de les persones, d’una societat mes democràtica i participativa i en l’impuls dels valors de la solidaritat, d’esforç col•lectiu i del bé comú.

2. Una economia plural, una societat democràtica, un país solidari

Els criteris comuns que guien les societats d’economia social o tercer sector són, a tota Europa, els mateixos:

  • primacia de les persones i de l’objecte social per sobre del capital
  • control democràtic de la societat
  • garantir els interessos dels usuaris i l’ interès general
  • promoure el principis de solidaritat i responsabilitat
  • autonomia de gestió i sostenibilitat del projecte, independència dels poders públics
  • aplicar la majoria dels excedents a l’objecte social de l’entitat

En coherència amb aquests criteris, l’economia social/tercer sector està profundament compromesa en la:

A) Defensa de l’economia plural:

Entenem per economia plural aquella en la que conviuen les empreses mercantils guiades pel lucre, amb les empreses socials guiades per l’ interès col•lectiu i un sector públic al servei de l’interès general, totes elles respectant els principis d’eficiència en la gestió, la consecució de resultats positius i la sostenibilitat empresarial i social. Amb consideració per part dels poders públics a les aportacions especifiques de cada model societari.

La preeminència del mercantilisme dominant, del capital, ha procurat denigrar els demés models societaris per minimitzar la seva presència en els mercats, tot afavorint la màxima privatització de tota mena d’activitats, en un intent continuat per reduir tan els serveis públics, com la intervenció de l’economia social.

Cada forma jurídica d’empresa ha de poder desenvolupar les seves activitats conservant les peculiaritats operatives que li són pròpies. Així, el dret de la competència no pot afavorir ni promoure un model únic i uniforme d’acció empresarial, el del capital, sinó que pel contrari ha d’evitar comportaments discriminatoris cap a les demés formes empresarials. Massa sovint alguns instruments del dret de la competència i algunes regulacions sectorials afavoreixen especialment el mercantilisme i són dúctils davant les posicions dominats de les grans corporacions o oligopolis empresarials.

Enfront d’aquestes tendències cal defensar la pluralitat de formes econòmiques i la seva contribució a la garantia de l’equitat i de la transparència en mercats oberts i globalitzats. Ja que el predomini de les grans corporacions i del capital financer tan sols pot neutralitzar-se gracies a la diversitat de les formes econòmiques i a la defensa d’un model de poder econòmic on la presència de poders públics i democràtics permetin la defensa dels interessos generals de la població.

B) Promoure una societat democràtica

Els diferents models societaris del tercer sector: associacions, fundacions, cooperatives, societats laborals o mutualitats, estan profundament compromesos amb el funcionament democràtic de l’economia i de la societat. Tan pel seu propi funcionament democràtic intern com pel seu compromís amb el bé comú del conjunt de la societat, això és, amb un model democràtic de la societat i de l’economia del país, en especial, en el servei a les persones i de la col•lectivitat, com hem vist en els criteris que les inspiren.

No podem oblidar que la societat democràtica es construeix sobre el reconeixement de la igualtat en drets i deures de les persones, dels ciutadans. L’economia social neix de l’associació de persones per aconseguir un objectiu comú, de manera que la seva activitat permeti una millora de les seves condicions de vida o de treball, i del seu entorn. Contribuint així a harmonitzar l’interès personal amb l’interès col•lectiu, alhora que afavoreix la distribució equitativa de la riquesa que genera.

L’associacionisme, el cooperativisme i el mutualisme han aportat a la societat moderna l’aplicació a les empreses de principis democràtics radicals: una persona un vot a les assemblees societàries, la participació democràtica en la gestió de les entitats i en els seus òrgans de govern, i la creació de fons financers col•lectius que permetin la realització dels projectes empresarials i socials acordats. Introduint a l’activitat econòmica els valors de la llibertat, la igualtat i de la fraternitat que van donar lloc a la democràcia.

C) Per un país solidari

La solidaritat és l’anima de l’economia social/tercer sector. És l’expressió de compartir un projecte comú, de recolzament entre tots els que participen en les tasques a realitzar, i de reciprocitat en les formes d’aportar les seves capacitats per part de cada persona o col•lectiu que participi en el projecte.

Un país solidari es un país construït sobre el principi de la igualtat d’oportunitats de totes les persones, de la democràcia política que parteix del principi “una persona, un vot”, i del recolzament als sectors socials més desvalguts per tal de garantir l’equilibri entre el bé comú i el bé particular, de manera que el valor de la llibertat de les persones i dels pobles esdevingui el principi rector de la societat.

Com hem vist, aquests principis regulen també les relacions internes de les societats d’economia solidària, que tenen com a objectiu la millora de les condicions de vida i treball de les persones i els seus associats, per sobre del lucre que busca únicament l’apropiació particular dels excedents.

Apostem per una economia solidària orientada a proveir de manera sostenible les bases materials per el desenvolupament personal, social i ambiental de l’esser humà; que es construeix d’allò local i allò micro, fins a l’àmbit global i macro, com a expressió de l’autodeterminació i actitud de servei en l’àmbit econòmic, fent reals els valors associats al paradigma de la sostenibilitat: individual, social/nacional i ecològica.

3. Aportacions i reptes en el nou estat català

Mes del 50% de la població catalana té algun vincle d’associació o de servei amb empreses o entitats de l’economia social o tercer sector, que ocupa el 10% de la població activa del país. Xifres que configuren l’economia social con un sector potencialment influent en l’activitat del país.

La seva aportació principal es fa gràcies al valor de les persones, del coneixement i del treball, mitjançant la creació de recursos financers col•lectius o finalistes. En això es diferencien del sector mercantil que s’estructura en funció del capital i de l’organització del treball aliè, per tal d’aconseguir beneficis que permetin l’ enriquiment particular.

Encara que les grans corporacions financeres, industrials o de serveis tendeixen a considerar al tercer sector/economia social com un sector secundari o simplement complementari de l’activitat econòmica, la realitat és que el conjunt de l’economia pública, social i la dels autònoms és avui majoritària en la creació de treball i de serveis, i tant sols és minoritària en els sectors productius que requereixen de major capitalització i rendibilitat a curt termini. Aconseguir un cert equilibri dels dos models, i del sector públic, és la millor garantia per tenir una economia sostenible i respectuosa amb les persones.

La construcció del nou estat català en l’entorn europeu d’economia de mercat, haurà de reconèixer l’aportació i valoració de les diferents formes societàries que operen en l’economia i la pluralitat del mercat, sense afavorir el domini del capital financer i de les grans corporacions empresarials, sinó que pel contrari s’haurà de construir sobre unes bases econòmiques, socials, politiques i de govern democràtiques.

Per contribuir eficaçment al desenvolupament de l’economia solidària dins del disseny del nou estat català, necessitem:

a) Una organització potent i unitària de l’economia social i solidària/tercer sector, d’àmplia representativitat davant la societat catalana, amb influència en les institucions i amb capacitat de promoure i defensar els sectors que la configuren.

b) La creació d’una eina financera potent, d’una caixa mixta, això és pública/privada, que faciliti el finançament de nous projectes i inversions en tot el territori, amb criteris de rendibilitat a mig i llarg termini, que estimuli i permeti l’eficiència financera i empresarial del sector.

c) El reconeixement d’una fiscalitat especifica del cooperativisme, el mutualisme i l’associacionisme, vinculada a la creació de treball estable, de formes de democràcia economia i redistributiva i per la formació de reserves col•lectives i finalistes. Així com el tractament que afavoreixi al mecenatge social , cultural, científic i esportiu.

d) El desenvolupament legislatiu de l’economia social i solidària d’acord amb la tradició civil, social i cooperativa catalana, així com la millora de les actuals legislacions societàries.

e) La presència de l’economia social/tercer sector en totes les institucions on han de tenir presència i participació els agents econòmics i socials en un país profundament democràtic.

4. Per una Catalunya lliure, prospera i justa

La Sectorial d’Economia Social i Solidària/Tercer Sector agrupa a membres de cooperatives, societats laborals, fundacions i entitats del tercer sector vinculats a l’Assemblea Nacional Catalana, que ens proposem crear una corrent majoritària favorable a la independència del país.

Entenem que els valors de l’economia social i el seu enfortiment econòmic poden contribuir activament a la construcció d’un país plenament lliure i més solidari, social i territorialment. Capaç de generar riquesa gràcies al treball, el coneixement, la innovació i la cooperació. On prevalguin les persones per sobre el capital i l’interès comú per sobre del particular. Som un model empresarial i de gestió eficient.

Volem un país més just i sostenible, de manera que la redistribució de la riquesa, el respecte a la naturalesa, l’esforç i responsabilitat de les persones, l’exercici de la democràcia, el bon govern de les institucions i la participació ciutadana, inspirin les normes i els comportaments ciutadans.

Tenim confiança en que la mobilització general per conquerir la Independència i els esforços que exigirà la seva consecució, contribuiran a una seriosa renovació dels valors comunitaris, emprenedors i polítics sobre els que reeixirà el nou estat català.

Ignasi Faura – Coordinador de la Sectorial

Tagged with: ,
Posted in Uncategorized

Notícia sobre la presentació pública de la sectorial

Per aquelles persones que no vareu poder acompanyar-nos en l’acte de presentació pública de la sectorial, posem a la vostra disposició un enllaç amb el portal el3.cat on podeu trobar la notícia de l’esdeveniment: http://www.el3.cat/noticies/noticia.php?p=6344

Posted in Uncategorized

Manifest de constitució

Els i les sotasignants, persones implicades en diferents àmbits de consum, producció, intercanvi, comercialització i finançament; sota forma de cooperativa, societat laboral, empresa d’inserció, associació, fundació i/o xarxa d’intercanvi; que formen part de l’Economia Social i Solidària, ens constituïm en Assemblea Sectorial d’Economia Social i Solidària de l’Assemblea Nacional Catalana.

L’Economia Social i Solidària designa la subordinació de l’economia a la seva finalitat, que es la de proveir, de manera sostenible, les bases materials per al desenvolupament personal, social i ambiental de l’esser humà;  que es construeix a partir d’allò local i allò micro fins a l’àmbit global i macro com a expressió de l’autodeterminació en l’àmbit econòmic fent reals els valors associats al paradigma de la sostenibilitat: individual, social/nacional i ecològica.

Considerem que una societat autodeterminada ha de  desenvolupar l’autonomia individual, autogestionar-se econòmicament, autoequilibrar-se ecològicament, autoorganitzar-se per decidir sobre els afers públics i autodeterminar-se nacionalment.

Entenem la nació com a procés dinàmic, en continua evolució, creada pels essers humans ubicats en un territori, relacionant-se entre ells construint una llengua i una cultura, en relació amb el medi natural, construint i utilitzant institucions socials comunes tot vertebrant un espai econòmic-comunitari. I, en conseqüència, entenem la construcció del projecte nacional com a procés continuat d’autodeterminació social.

El moment cabdal que vivim, socialment i nacional, ens empeny a fer visible una realitat existent fonamentada en una altra manera de fer economia i empresa i a participar activament, aportant la nostra visió socioeconòmica transformadora,  a les etapes actuals i futures del procés d’emancipació nacional.

Per la independència política, social i econòmica

8 d’Abril de 2013

Barcelona

Països Catalans

Si voleu donar el vostre suport en aquest manifest, ho podeu fer omplint aquest senzill formulari:

Posted in Uncategorized